José Rubio va néixer a La Corunya el dia 28 d’abril de 1917 i va morir a Gironella ( Barcelona ) el 03 de juliol de 1992.
Va ser Carabiner de la República on assolí la graduació de capità.
Acabada la guerra espanyola, Va sortir del país amb el massiu exili republicà i va acabar ingressat al camp de refugiats de Saint-Cyprien a França el 16 de febrer de 1939.
Motivat pel seu esperit de lluita antifeixista , el 15 d’octubre de 1939 es va allistar com a voluntari estranger a Agen amb el XXII regiment d’artilleria del exercit francès, i va lluitar per davant de la línia Maginot fins que va ser detingut pels alemanys el 18 de maig de 1940 a Vercel (Doubs).
Inicialment, José Rubio va ser portat a treballar per recollir blat pels alemanys aprop de Bèlgica fins que va ser després traslladat a l’Stalag IX A, a Ziegenhain ( Trutzhain, Alemanya ) i desprès a l’Stalag VII A, a Moosburg on tenia el nº de matrícula 48769.
Aquesta primera experiència concentracionaria el va portar a un continu pas per diferents presons alemanyes com Nuremberg, Frankfurt i Munich abans de ser traslladat al camp de concentració de Mauthausen
José Rubio va arribar al camp de concentració de Mauthausen el dia 29 d’abril de 1941 on va ser inscrit amb el num. de matricula 5043 . I aquí no va acabar la seva dissort ja, poc desprès el 08 de novembre de 1942 es traslladat de Mauthausen al camp de concentració de Dachau , on rep el nº de matricula 39376.
El seu periple segueix el 24 de març de 1944 quan es traslladat de Dachau al camp de concentració de Buchenwald on ingressa finalment amb el número 46322, i és destinat al block 49,.
El seu ja esmentat esperit de lluita el porta a participar en l’organització de la resistència interna del camp i a participar en la lluita contra els nazis; i amb les armes requisades als alemanys , a participar en l’autoalliberament del camp fins l’entrada de les tropes americanes el 11 d’abril de 1945, el dia oficial de l’alliberament del camp de concentració de Buchenwald.
Desprès de l’alliberament José Rubio se’n va a viure a Saint Laurent de la Salanque ( Roselló ), localitat on coneixerà a la que després serà la seva esposa, i allí s’allista a la agrupació de guerrillers “maquis” però no arriba a actuar en cap operació.
Al setembre de 1958 Rubio retorna a Espanya, i s’instal.la a Gironella ( Barcelona ) per casar-se amb Dolors Rius Casals el 15 de desembre de 1958 , i fruit d’aquest matrimoni va tenir tres fills.
José Rubio Delgado es recordat a Gironella per mitjà d’unes de les stolperteine que el municipi va col.locar en memòria dels seus deportats.
