Justo Garcia va néixer a Horna, Guadalajara, el 5 d’agost de 1915. A la fitxa del camp de concentració de Buchenwald, entre les paraules alemanyes, destaca una cosa familiar: el nom del carrer, “del Olmo”. Allà va viure Justo García Fernández. Va ser un dels onze germans, el penúltim. Quan va començar la guerra civil tenia 20 anys. Es dedicava a les feines del camp, no estava afiliat a cap partit, però la seva família tendia a la ideologia d’esquerres i dos dels seus germans van lluitar al bàndol republicà. Així que tots estaven sota sospita.

A causa de l’ambient amenaçador, el jove camperol va fugir del poble. Després de la derrota de la República, el Justo es va trobar a França, des d’on van arribar algunes cartes seves als seus germans. Va viure a Bordeus i se sap que va participar en la Resistència francesa.

El Justo va ser detingut a la pensió on s’allotjava i, després de passar per diverses presons, va ser traslladat al conegut camp de trànsit de Compiègne, al nord de París. Allà hi va estar almenys un any i mig. Des d’allà va arribar a Buchenwald el 19 de gener de 1944, cosa que significa que va viatjar en el comboi que va sortir de Compiègne el 17 de gener amb 1.943 deportats (253 d’ells espanyols). La majoria dels deportats eren persones detingudes per participar en la Resistència. Segons testimonis, que ara es poden trobar fàcilment a internet, va ser un comboi molt accidentat perquè hi va haver diversos intents de fugida i, pel que sembla, deu persones van aconseguir escapar, mentre molts fugitius van ser metrallats.

El Justo va sobreviure al viatge agònic. Al camp va treballar a les oficines, on feia de comptable. Va morir al febrer de 1945, sense arribar per poc al dia de l’alliberament del camp.